El passat 12 de novembre del 2020 CCOO Catalunya va organitzar la Jornada sobre “Els Objectius de Desenvolupament Sostenible, un acostament des del sindicalisme”. En aquestes jornades es va tractar el posicionament actiu del sindicalisme vers l’Agenda 2030. Aquesta Agenda 2030, es va iniciar l’any 2015 per posar fi a la pobresa en una estratègia mundial que pretén aconseguir que l’any 2030 la situació mundial en qüestió de Drets Humans individuals sigui plenament sostenible en tres àmbits molt importants: l’econòmic, el social i l’ambiental. Els ODS aborden els reptes més importants per la humanitat, com són:

  • la pobresa
  • la desigualtat
  • la seguretat alimentària
  • la salut, l’educació
  • el consum
  • la producció sostenible
  • el creixement econòmic
  • l’ocupació i el treball digne
  • les infraestructures
  • la gestió de recursos naturals
  • els oceans
  • el canvi climàtic
  • i, de manera molt transversal, la igualtat de gènere, la pau al món, la inclusió social i l’accés a la justícia per a totes les persones.

Aquestes són àrees d’intervenció social a nivell internacional però també a escala nacional i local. Aquesta Agenda 2030 interpola principalment als governs, als quals insta a desenvolupar plans específics d’implementació i a treballar per assegurar la coherència de les seves polítiques. Però també interpel·la a les organitzacions, a les empreses, als sindicats i a la societat civil perquè emprenguin accions des del seu àmbit.

L’enfoc sindical dels ODS

En l’àmbit de l’acció sindical, dins dels ODS, destaquen dos objectius principalment, el 8 i el 9. L’objectiu 8 promou el creixement econòmic sostingut inclusiu, sostenible, l’ocupació plena i el treball digne per a tothom. Aquest objectiu del treball digne s’ha d’incloure des de la perspectiva de gènere. L’objectiu 9 promou la construcció d’infraestructures resilients, la industrialització inclusiva i sostenible i el foment de la innovació.

Javier Pachecho, secretari general de CCOO a Catalunya, destaca la prioritat d’aquests dos objectius (8 i 9), però també fa esment a altres com els que tracten l’educació, la sanitat, la igualtat, el medi ambient i la democràcia. Pacheco remarca com a eixos fonamentals de debat els ODS 8 i 9 i avança que seran tractats en el 12è Congrés (21,22 i 23 de maig, a Barcelona). També fa esment a la tríada fonamental per canviar un model de societat que són el treball digne, la sostenibilitat ambiental i la igualtat de gènere.

L’efecte de la pandèmia

L’últim informe dels ODS que es va fer al setembre demostra com abans d’aquesta pandèmia l’evolució no era suficient, el canvi encara no s’estava produint a un ritme desitjable, però ara, enmig d’aquesta pandèmia de Covid-19, amb una crisi sanitària, econòmica i social, s’està amenaçant la vida i els mitjans de subsistència de milers de persones. Aquesta crisi no afectat igual a les diferents comunitats i a la seva vulnerabilitat tant en els països rics com en els països pobres i, per primera vegada, s’augmenta la pobresa global després de moltes dècades de reducció.

Aquests efectes desiguals de la Covid-19, encara encoratgen més a impulsar aquesta agenda 2030. Cal subratllar encara més la urgència de la seva implementació. La necessitat de sortir d’aquesta crisi amb una aposta decidida i diferent abordant la transició ecològica, la generació d’ocupació sostenible amb transicions justes però decidides per evitar una crisi futura en clau mediambiental.

L’accés universal a la protecció social i als serveis públics de qualitat es reitera més que mai després d’aquesta crisi.

Les prioritats sindicals

L’agenda 2030 és el tema global per excel·lència del món sindical perquè és un interlocutor directe i privilegiat. A la pràctica, els sindicats tenen present l’Agenda 2030 contínuament però segurament amb poca visibilitat.

En una societat que globalitza la desigualtat i la pobresa el que cal fer és afrontar els drets de la classe treballadora amb una acció sindical decidida que ha de prioritzar el salari digne. S’ha de lluitar contra la precarietat i la igualtat real i l’eina facilitadora és la negociació col·lectiva i la concertació (destacant aquestes accions en l’àmbit europeu i internacional).

A Catalunya s’ha aconseguit tractar la responsabilitat social com objecte de negociació col·lectiva amb un principi d’acord en l’àmbit del Consell de Relacions Laborals, patronals catalanes i en l’àmbit de l’Acord Interprofessional de Catalunya. Des de CCOO es remarca que cal sobretot un impuls general a la democràcia econòmica però especialment a la democràcia a les empreses. Importància de la campanya de la Confederació europea de sindicats que s’està portant en aquests moments.

En definitiva, el diàleg social i la negociació col·lectiva són un element que incideix de manera directa en els àmbits del treball digne, que enforteix les institucions i que també suposa una coherència de control polític i governamental per transformar les condicions de vida de la gent treballadora.