La reforma laboral (RDL 32/2021) que estarà en vigor aquest any es va publicar al BOE el passat 28 de desembre de 2021.
Entre altres aspectes, aquesta reforma actualitza la negociació col·lectiva, simplifica els tipus de contractes, amplia la regulació laboral sobre la subcontractació d’activitats empresarials i estableix un sistema permanent de flexibilitat i estabilització de l’ocupació a través dels ERTEs i el mecanisme RED.
El text presentat pel govern de l’estat és fruit d’un acord amb els agents socials (sindicats i patronal) i pretén reduir la temporalitat sense perdre els elements de flexibilitat interna de les empreses, tal com exigeix la Comissió Europea.
Les empreses disposaran d’un període de ‘vacatio legis’ de tres o sis mesos per adaptar-se als canvis d’aquest nou marc legal.
Principals novetats de la reforma
A partir d’ara, el contracte de treball ordinari serà el contracte indefinit.
Per tasques estacionals es mantenen els contractes fixos discontinus. La novetat en aquesta modalitat és que ara es reconeixerà l’antiguitat de tot el període de la relació laboral i no només la dels períodes efectivament treballats.
I què passarà amb els contractes temporals?
Continuaran existint, però estaran molt més limitats. Aquests són els principals canvis:
- S’eliminen els contractes d’obra i servei determinat
- Només es podran formalitzar contractes de durada determinada pels següents motius: per circumstàncies de la producció (definides a l’article 15 de l’Estatut dels Treballadors, en endavant ET) o per substitució del treballador/a fins a la reincorporació d’aquest/a
- Es redueix l’encadenament de contractes temporals per considerar una persona fixa de 24 a 18 mesos
- S’incrementen les sancions per evitar el frau en la contractació
- Es fixa una cotització addicional als contractes temporals (article 151 de la llei general de la Seguretat Social) per tal d’incentivar la contractació indefinida
- Les empreses hauran d’adaptar els contractes temporals a la nova legislació. Per fer-ho disposaran d’un període de 3 mesos
Els contractes formatius seran de dos tipus
S’estableixen dues modalitats de contractes formatius que comptaran amb seguiment tutorial:
- Formatiu en alternança amb el treball retribuït
• Aquesta modalitat combina el treball amb la formació
• Està destinat a joves de fins a 30 anys
• Serà de durada limitada, amb un mínim de 3 mesos i un màxim de 2 anys - Formatiu per la pràctica professional adequada al nivell d’estudis
• Només es podrà utilitzar durant els 3 anys posteriors a la finalització dels estudis
• Serà de durada limitada, entre 6 i 12 mesos
Es redactarà l’Estatut del Becari, en un termini de 6 mesos a comptar des de la publicació d’aquest RDL.
Més regulació en la subcontractació, menys precarització
Amb l’entrada en vigor d’aquesta reforma, les empreses contractistes i subcontractistes hauran de complir amb el conveni del sector de l’activitat que desenvolupen amb independència del seu objecte social o forma jurídica, a no ser que comptin amb un conveni col·lectiu propi.
En particular, aquesta modificació suposa un cop important a fenòmens precaritzadors com les empreses multiserveis.
Els convenis col·lectius recuperen la ultraactivitat
A partir d’ara, els convenis col·lectius no decauran fins que se signi un de nou que el substitueixi.
És important recordar que la ultraactivitat dels convenis col·lectius es va perdre amb la reforma laboral del Partit Popular l’any 2012. Fins ara, si no s’arribava a un acord en el termini d’un any des de que caducava el conveni, aquest perdia la seva vigència provocant pitjors condicions pels treballadors i treballadores. En el millor dels casos, s’aplicava un conveni d’àmbit superior que fos d’aplicació.
Tot això provocava un desequilibri en la negociació entre treballadors i empresaris, permetent eventualment a l’empresa executar modificacions substancials de les condicions de treball si les negociacions s’allargaven més de 12 mesos.
Quant a la prevalença de convenis, amb la nova reforma el conveni d’empresa prevaldrà sobre el sectorial, excepte en la regulació del salari i els seus complements (art. 84 ET).
Pel que fa al despenjament salarial, aquest continuarà existint, sempre que els salaris no siguin inferiors als fixats pel conveni col·lectiu.
Els ERTEs i el mecansime RED
A més a més dels ERTEs, les empreses en crisi es podran acollir al mecanisme RED que comptarà amb dues modalitats, una cíclica de caràcter conjuntural per situacions macroeconòmiques i un altre sectorial, per situacions estructurals d’un sector que requereixi una requalificació o transició professional.
El mecanisme contempla exoneracions de quotes a la Seguretat Social condicionades a la realització d’accions formatives i una prestació RED pels treballadors que serà del 70% de la base reguladora i no consumirà atur.
La nostra valoració de la reforma
Malgrat que, com en qualsevol acord sempre queden aspectes per millorar o resoldre, en conjunt aquesta reforma mereix una valoració molt positiva. Per primera vegada en democràcia, es fa una modificació de profunditat del mercat de treball, no a favor de les pretensions de l’empresa, sinó de la classe treballadora.
Aquí recuperem drets. Recordem que, de les sis reformes laborals escomeses al segle XXI, només una ho va ser per consens, la del 2006, -i tres, 2002, 2010 i 2012- van motivar la convocatòria de vaga general per part de les organitzacions sindicals. Aquesta mirada retrospectiva dona valor a l’acord assolit i també al fet que sigui el primer en dècades que sigui de caràcter tripartit (Govern, Patronal i Sindicats).
