La classe treballadora avança davant l’odi.
ARA MÉS QUE MAI, des del sindicalisme de classe de CCOO, alcem la veu per celebrar la diversitat, exigir la igualtat efectiva i defensar els drets de les persones LGTBI+ als centres de treball i a cada racó de la nostra societat.
No vam néixer ni per amagar-nos ni per demanar permís per existir. Vam néixer per conquerir la igualtat real allà on passem la major part de les nostres vides: a les empreses, als tallers, a les oficines i a les aules.
Aquest 2026, mentre indicadors internacionals com el Rainbow Map d’ILGA ens situen formalment a l’avantguarda dels drets, la realitat que trepitgem en fitxar cada matí és cada cop més diferent. Les dades oficials ja no es poden camuflar: l’odi i la violència ideològica han convertit els centres de treball en el segon espai més hostil per a les persones LGTBI+.
Aquest odi no és casual. És afany de retrocés. I és una vergonya. La seva vergonya. Se sembra des d’algunes institucions i s’inocula als centres de producció per atomitzar la classe treballadora, i es colpeja amb especial acarnissament les persones trans. Davant d’això, la neutralitat és complicitat. En la defensa dels drets humans no hi pot haver ambigüitat ni equidistància patronal: o es protegeix activament la dignitat i la felicitat de les plantilles o s’és còmplice de la por.
LES NOSTRES REIVINDICACIONS EN L’ORGULL DEL 2026
La nostra resposta no neix de la paràlisi del lament, sinó de l’orgull i la força col·lectiva. Davant dels que busquen un país monolític i gris, CCOO respon amb propostes concretes, amb negociació col·lectiva i amb presència a cada comitè. Els drets conquerits no es compleixen només perquè estiguin escrits en un paper oficial, sinó que cal aplicar-los i defensar-los cada dia.
Perquè els drets deixin de ser només tinta al Butlletí Oficial de l’Estat i es converteixin en el dia a dia de la classe treballadora LGTBI+, CCOO exigim:
- El compliment efectiu de les lleis LGTBI i antidiscriminació: les lleis existeixen, però els drets no es compleixen sols. Exigim la dotació immediata de recursos i de mecanismes reals d’inspecció i control perquè la igualtat sigui una realitat a cada empresa.
- Un pacte d’Estat contra els discursos d’odi: és urgent un compromís polític i social vinculant que posi fre a la impunitat dels discursos que estigmatitzen els grups en situació de vulnerabilitat i que actuen com a avantsala dels delictes d’agressió als carrers i a les oficines. Prou retards!
- El ple reconeixement de les identitats: reconeixement explícit i empara dels drets de les persones intersexe, la reivindicació de les quals és central aquest 2026, ja que no poden continuar sent víctimes dels prejudicis i la ignorància. No necessitem permís per existir, necessitem que els nostres entorns de treball respectin la nostra existència.
- No oblidem el món rural: reclamem mesures específiques de protecció i visibilitat que arribin a l’entorn rural, on l’aïllament i la manca de xarxes agreugen la discriminació de les persones treballadores del col·lectiu.
- Prou pseudoteràpies! Les pseudoteràpies de conversió són una tortura per a les persones del col·lectiu. Una tortura que deixa seqüeles a llarg termini. Reclamem mesures eficaces per bandejar aquesta pràctica que atempta contra els drets humans.
ALS CARRERS, AMB ORGULL
El sindicalisme de classe no fa cap pas enrere. Responem a l’odi conquerint drets i ocupant l’espai públic que ens pertany: sortint als carrers, manifestant-nos, reivindicant i creant aliances amb les organitzacions de la societat civil.
Omplirem els carrers per demostrar que la por, l’odi i la discriminació han fracassat, que fan vergonya, perquè la dignitat de les persones treballadores no se sotmet als prejudicis de ningú.
Seguirem avançant.
